dimarts, 13 de setembre del 2011

Sabates
























Si arribo tard a casa el primer que veig són les sabates, les conto totes, que no en falti cap, que no estiguin desaparellades, que ningú hagi perdut l'altre parell,i quan veig que tots hi som, respiro tranquil i segueixo pujant les escales.Direu que és un tic digne d'anar a cal psicòleg, però no puc fer-hi res.
Deixo les meves i ....si ja ho sé, sembla una casa desordenada, però per mi és una forma de deixar la pols del carrer a fora, la pols dels dies dolents i la brutícia que ningú es queda.
Qui vol va amb xancles i qui vol va descalç, com jo, perquè així sento el terra que més estimo a la planta dels peus,
i tot és més senzill.