diumenge, 19 de setembre del 2010

Els tres amics


Vull apendre del temps passat,
i recordar els meus amics.

Llençar pedres al aigua,
caminar per la sorra,
jocs d'infants, amistats sinceres, rialles nobles,
i una eternitat per al davant.

He après dels amics i del temps,
i contemplo la vida cada segon,
amb  tranquil·litat,
perquè sé que ells estàn al meu costat.

4 comentaris:

  1. Que importants que arriben a ser els amics...

    M'ha agradat molt aquesta dedicatòria! :-)

    ResponElimina
  2. Molt maca aquesta poesia dedicada als amics. Realment en són molt d'importants. A vegades qui més t'acompanya.

    ResponElimina
  3. Muy bonita entrada, tierna, cierta.,et
    Y los comments tambien.
    Gracies.........

    ResponElimina